Belle à mourir

«Mirall, mirallet, digues qui és la més bella…»

Com si la bellesa fos un repte, una competició amb una mateixa tant com amb les altres. Sigui com sigui: heus aquí una dona disposada a enfrontar-se al repte. Per tots els mitjans, fins i tot els més absurds, el que calgui per dominar, restringir, modelar, controlar el seu cos… Farà tot el que estigui al seu abast per ser bella. Bella fins a la mort.

Belle à mourir parla del cos de les dones, dels dictats contradictoris als quals es veu sotmès. Amb una estètica propera a les passarel·les de moda i a les competicions esportives, una dona s’esforça al màxim per convertir-se en la imatge de les revistes. Entre circ, dansa i màgia, ens ofereix una demostració tan espectacular com excessiva. Els gestos habitualment confinats a l’espai íntim d’un bany es veuen de sobte exposats als altres, des d’una perspectiva a vegades còmica, i d’altres mordaç.